Optimisme radical? Desperta!

Ara va de links. Aquín us en deixo un d'un home que m'ha declarat en un mail: "m'agraden les paraules optimistes". Parlava del títol del seu bloc, que és diu Desperta. Vaig llegir no sé on que tots els informàtics són optimistes. Bé, no sé si tots però aquest segur que sí.
Els que em coneguin em diràn, i que fas tú, que no n'ets gens d'optimista, llegint aquest bloc? La meva resposta és: Aclimatar-me al mon que m'envolta.
Potser podria haver relacionat el títol del bloc amb aquella peli de l'Amenabar que es deia Abre los ojos, però la ganduleria em pot.

Per despertar premeu AQUÍ.


En fi; xatos, xates i gents amb el nas llarg: Una abraçada.

La dutxa

Cuan arribo al vespre a casa vaig cap a la dutxa i m'hi estic una bona estona, deixant que l'aigua caigui sobre el meu cap i amorteixi qualsevol pensament. Miro les gotes, minúscules, fent els seus recorreguts diagonals sobre les rajoles, guanyant la verticalitat, irresistiblement atretes per la força de la gravetat, com desapareixen de la meva vista, avall, fins al desaigüe. Des de petit m'ha agradat veure-les lliscar per les rajoles de la dutxa, tan blanques, tan pures, tan fredes.
Totes les gotes d'aigua acaben per ajuntar-se abans d'arribat abaix de tot, però a vegades, alguna d'elles travessa tota la paret, en solitari, fins a parar en algun punt, com si es resistís a ser vençuda per la obstinació gravitatoria i hagués decidit quedar-se allí, i a vegades s'hi queda fins a assecar-se.
Penso aquesta mena de coses mentre l'aigua s'enduu el cansament de la jornada i relega darrere la seva cortina de so els meus pensaments, que és desenvolupaven en veu baixa. Malauradament ningú es pot quedar per sempre a la dutxa.

El doble i el Sr. B.

Una noia alta, atractiva, amb els cabells negres com l'atzabeja i un somriure m'ha vingut a despertar, i m'ha dit que la foto que vaig publicar del Sr. Slawomir Mrozek està equivocada, i que en realitat té una altra cara, però, com que la cara que té de debò no m'agrada gens (i em recorda al Vazquez Montalban, que no em cau bé), doncs no la penso publicar. Ala. (la nena aquesta llargaruda que m'ha despertat diu que tinc brots de xuleria).

PS. No escrigueu amb una dona al costat.

Cites 11: Injusticia ecologista (Slawomir Mrozek 2)

La meva fascinació perl senyor Slawomir Mrozek creix i, tot i que prometo no tornar a publicar res d'ell en molt de temps, no puc resistir penjar aquest meravellós conte que espero que gaudeixin tots els no-ecologístes i també els altres.



Injustícia

He llegit al diari una noticia que m'ha revoltat. Es tracta dels elefants. Amenaçats per la civilització contemporània, hauran desaparegut completament ben avait si no se'ls protegeix. Ara bé, s'acaba de decidir de protegir-los i és precisament això el que m'ha revoltat.
Doncs, cal protegir els elefants? L'elefant és un animal prehistoric, el fill del mamut, i el mamut no és el símbol de l'obscurantisme? El sol mot de mamut no us desperta una jovialitat condescendent, sinó un menyspreu, respecte a alguna cosa sinó a algú que es mantenia obstinadament en els antics usos, que resistia als als canvis, és a dir al progrés, fins al punt que va ser-ne fortament castigat i que va esdevenir objecte d'excavacions arqueològiques? Si l'època contemporània no plau a l'elefant, doncs bé, que desapareixi! Perquè els altres animals, per exemple la xinxa, poden adaptar-se i no l'elefant? Es creu millor?
I perquè l'elefant, justament, ha de ser protegit? Són tan nombroses les altres espècies que desapareixen? Ningú es preocupa d'elles perquè tothom parla de l'elefant. Llavors perquè l'elefant mereix consideracions particulars i els altres no? És perquè té un cosí al circ i un cunyat al zoo? Han fet arreglos al més alt nivell per facilitar-li les coses? Protecció? Potser els jueus hi han ficat la mà? Qui sap si l'elefant es diu veritablement elefant... Els francs-maçons?
Estava de cada vegada més revoltat i estava a punt de protestar públicament fins que una idea millor m'ha vingut.
Cosir-me unes orelles fetes de material resistent, el millor serà el niló, fabricar-me una trompa i anar-me'n a l'Àfrica on m'ajuntaré amb els elefants. Potser no s'adonaran que estic disfrassat i em prendran per un d'ells. I encara que se n'adonin, ho entendran.
I així, potser sobreviuré.

Cites 10, Slawomir Mrozek

Aquesta tarda m'he comprat, d'ocasió, un llibre genial! 1€!!! Es tracta d'un llibre de contes súpercurts del dramaturg polonès Slawomir Mrozek, que a més d'escriure obres de teatre i contes té un cinisme encantador. I, tot i que no m'he llegit ni la meitat del llibre, una necessitat compulsiva de compartir aquesta troballa m'està perseguint des de fa hores. He anat a casa d'una amiga a tornar-li un diccionari i n'hi he parlat, però ella té un examen demà i no li he pogut llegir res. En definitiva, que com que si no ho dic rebento, he traduït de pressa i corrents un dels contes que he llegit (el que més m'ha agradat) i us el deixo aquí perquè el gaudiu:

.
Enquesta

Surto del supermercat, i de sobte la televisió em demana:
- Deu existeix o no?
- Jo us respondré, li he dit al paio del micro. Em dono sols un cop de pinta.
He tret una pinta de la meva ronyonera i m'he pentinat. Després m'he recordat del gra que tenia al nas.
- Potser és millor de perfil? li he dit al paio de la càmera. I si faig un un salt a casa per canviar-me i posar-me alguna cosa que m'afavoreixi més? Visc aquí al costat.
Cap resposta per part seva. Llavors em giro i veig que ells ja no son allà. Els veig que ara entrevisten una paia.
Estava a punt de ficar-me entre ells i la paia – amb quin dret aquesta paia em pispa el meu pas per televisió? - però havia oblidat la pregunta. Llavors he tornat a casa.

..................................................................................

Els qui vulguin llegir més coses d'aquest home han de saber que Quaderns Crema n'ha editat quatre llibres (segur que molt més ben traduïts que aquest conte). Pel que fa a la traducció he d'arguir que, tot i que és rudimentaria, totes les reiteracions venen de la traducció francesa i, presumiblement, de l'original. Suposo que no esperàveu que l'hagués traduït del polonès oi? El llibre que tinc és una traducció francesa.
Bona nit.

PS. El de la foto és el senyor Mrozek

fragment nº23

Això que be a continuació és un fragment vell, que m'agrada massa per a deixar-lo al calaix de sastre que és el meu disc dur. No deixa de ser sols una imatge, potser una reflexió, potser un somriure als qui saben.


fragment nº23

Els seus ulls canyella guaitaven a l'espera d'una contestació però la meva llengua estava massa confosa. S'atansà i vaig veure la seva cara rodona com una lluna minvant sota el seu serrell d'eben, a tocar, i vaig deixar que la meva llengua decidís per mi, i no optà per parlar. Em llenço contra els llavis molsuts d'aquesta Venus i ella s'hi complau, com si es tractés de la resposta correcta, potser de la més correcta de les que és poden donar amb la llengua. Quantes vegades no ho has fet tu també? Un peto que impedeix les burdes paraules, les falses promeses de futur.
L'instint et dicta el silenci i el peto s'allarga com si no volgués que mai es trenques amb cap mot. La llengua té aquesta sapiència. És un múscul fet per llepar i degustar atrapat al camp de treballs forçats del llenguatge. Li succeeix massa sovint que no pot parar de parlar a causa de la tirànica acció d'un cervell ensenyorit de tot el cos, però quan el vigilant del camp està endormiscat el múscul recupera el seu saber i torna a actuar com li es propi.

Escrit a Paris el Setembre de 2006.

Cites 9, Mi profesor de ajedrez

.
..
...


Com que segueixo molt vago després de les vacances nadalenques no m'esforçaré a gaire més que teclejar una anècdota del llibre d'un paio que conec {"historias, reflexiones, principios, primera entrega", de vida b. sinclair. Ed. Anagal}. Espero que no li molesti, i si ho fa tindrà dos problemes etc, etc.

>>MI PROFESOR DE AJEDREZ<<
...........................

Sky Mc Korky, un viejo epiléptico que se dedicaba a rescatar prostitutas alcohólicas o yonkis, jugando un dia, me dijo: "Estoy harto de julie y de sus estúpidas notas, Míralas". Típicas notas que no decían nada: voy a aquí, voy a allá. Seguí mirando y encontré ésta: "Cariño, escuché como esta mañana te desmayavas en el baño. Te vi en el suelo tembando , rodeado de cristales. Yo me marcho, tengo que ir a llavanderia. Cuando te levantes, tómate tus píldoras, porqué si no te volverá a dar otro ataque pronto. Un beso. Te quiero. Julie".
Me quedé pensando y Sky dijo: <<¡Jaque!>>


Bona nit.