Homenatge a Baudelaire (stone reallity)

Dans ma cervelle se promène,...
Ch.B.

Avui he anat al cementiri de Montparnasse a rendir homenatge a, ... a què? a la tomba del poeta, una làpida sense honors on, en lletra petita, el seu nom a penes mereix i resta amagat entre el dels seus pares. Per agrair-li els seus versos he manllevat una rosa d'una floristeria propera i, roja i morta com la sang de l'emperador regalimant sobre el marbre, l'he deixat sobre el sepulcre. M'he llevat el barret uns instants i he baixat el cap en senyal de respecte, i després me n'he anat.
Mentre tornava cap a casa em retornaven una vegada i una altra els primers versos de “Le revenant” (el fantasma però, literalment, el que retorna). Al sonet Baudelaire hi jura que quan sigui mort tornarà sobre l'alcova de la seva amant durant la nit per per fer-li l'amor, encara que sigui mort i, enlloc de fer-ho per la tendresa, enamorar-la per l'espant. Avui, doncs, en la seva memòria, us deixo aquesta flor del mal.

Comme les anges à l'oeil fauve,
je reviendrais dans ton alcôve
et vers toi glisserai sans bruit
avec le ombres de la nuit;

Et je te donnerai, ma brune,
des baisers froids comme la lune
et des caresses de serpent
autour d'une fosse rampant.

Quand viendra le matin livide,
tu trouveras ma place vide,
où jusqu'au soir il fera froid.

Comme d'autres par la tendresse,
sur ta vie et sur ta jeunesse,
moi, je veux régner par l'effroi.

LXIII, Le Revenant

No m'atreveixo a aventurar-ne una traducció, n'hi ha de sobres en totes les llengües.
Les situacions i persones que apareixen en aquest post son reals.
Tota diferència amb la realitat és fortuïta.