15 de febrer 2007

Stupius comicus



Imaginat un dia qualsevol. Camines pel carrer i una parella amb vestits estrafalaris et paren i et diuen que saben fer una cosa extraordinària. Ella duu a la ma una escumadora i un ou ferrat de plàstic. Sense deixar-te reaccionar per dir-los les habituals excuses (que tens presa, que si això o que si allò) comencen a cantar-te només per a tu que fas cara de no creure't el que t'està passant un mambo: Mambo, que rico el mambo, mambo, que rico ye ye ye ye! Just al final de la melodia ella llença l'ou ferrat a l'aire i el recull amb la escumadora. Es queden en una posició estàtica de musical dallò més ridícula i quan acaben et pregunten: T'ha agradat? I tu, que vols que e deixin en pau però la cosa t'ha semblat curiosa els dius que sí. Llavors animats per la teva resposta comencen a cantar de nou el mateix, exactament igual. Imaginat que els dius que no, que no t'ha agradat. En aquest cas ells et convencen que ho poden fer molt millor i et canten el mateix mambo; igual, exactament igual. Quan acaben et tornen a preguntar. Aquest cop els dius que si i intentes anar-te'n però ells no et deixen marxar i tornen a començar, i així una vegada i una altra mentre cada vegada més curiosos s'apropen i se'n riuen, no saps si d'ells o de tu, el més probable és que de tot. Coses com aquestes són les que fan aquesta parella de llunàtics, de fanàtics del ridícul, de megalòmans del riure. Us linko la web, on trobareu fotos un còmic i un vídeo. Espero que us agradi. PITJA AQUÍ