Homenatge a Bukowski (pulp fiction)

M'acabo d'aixecar i el rellotge diu que són les cinc de la tarda, miro el terra de la habitació i conto sense esforç set llaunes de cervesa. Sobre una mena de matalàs d'espuma que fa les funcions de sofà, és a dir, estar sepultat sota un merder de roba que no sé si està neta o bruta, en una cantonada on encara es veu el matalàs hi havia un plat amb mig Sandwich. L'altra meitat devia ingerir-la ahir perquè la forma de les mossegades es distingeix clarament retallada en el pa de motlle. Ningú més que jo podria haver-se menjat la meitat que falta perquè vaig estar sol tota la nit, pensant en dones, de fet en la polpa humida que té a l'entrecuix una dona en concret, la ...
Ja tinc esmorzar! M'acabo de llevar i he obert una cervesa per acompanyar aquest mig Sandwich. Sento que la meva vida cavalca entre l'homenatge i la paròdia d'una novel·la de Bukowski, el pa sec a la meva boca, la fresca cervesa a la gola i la polla encesa com si fos un mandril que només pot pensar que té ganes de follar-se-la, ganes de follar-se-la, ganes de follar-se-la però que al final té tanta ressaca que ni tan sols pot fer-se una palla.
Quan m'aixeco i vaig fins a la cantonada llardosa que, en aquesta habitació del dimoni, anomeno cuina m'adono que està feta un desastre des de fa mesos. Els plats per terra perquè no tinc lavabo dins de casa i per no sortir al passadís comunitari pixo a la pica, i en un instint de mínima higiene intento no omplir-la de la vaixella on menjo. Les plaques elèctriques que fan de fogons tenen tanta merda incrustada que no sé si les podré rescatar abans de quinze dies. En aquesta casa l'única cosa que no és un succedani és la cervesa. La cervesa fa de cervesa i punt! Quan veig l'estat de la cuina em recordo que Bukowski deia a algun lloc que d'un home que té la cuina feta un nyap se'n pot esperar un mínim de genialitat. Que d'un home, en canvi, que tingui la cuina perfectament ordenada només se'n pot esperar l'estupidesa. Penso això i tinc una mica d'esperança: Potser aconseguiré netejar-ho tot i que em tornin la fiança del pis. Potser encara queden cerveses a la nevera i no hauré de baixar al carrer a comprar-ne més. Malvisc en un setè sense ascensor però potser avui aconseguiré clavar-li la polla fins al més secret dels racons. Potser avui aconseguiré follar-me-la.

Les situacions i persones que apareixen en aquest post són fictícies.
Tota semblança amb la realitat és pura coincidència.

PS. el capullu que hi ha junt a l'anunci de cervesa NO ES en Tarantino, encara que s'hi assembli.
PPS. Gairebé una hora per escriure aquesta porqueria!