Últim sopar romàntic

Cal servir-te crua, un enorme batec de carn sobre safata de plata, perquè et pugui desossar amb les meves ungles. Res a veure amb la tècnica refinada i gairebé femenina amb que es neteja el peix. Penso deixar el llit xop de sang i les parets tacades amb records d'uns crits que hauran perdut el nord i no sabran mai més si son de plaer o de dolor.

Tot i ser la més brutal de totes, la tortura que em disposo a infligir-te serà refinada fins a l'extrem, i et puc ben jurar que cada tros de pell que t'arrenqui, amb la rauxa més extrema et farà gemegar de plaer. Que cada múscul al que clavaré les meves dents tindrà espasmes de goig, i que cada nova esgarrapada solcarà la teva espinada amb una ganyota esclava del gust més atroç.

Cal servir-te sola, sense cap mena de salsa. Totes aquestes foteses emmascaren el gust de la carn. Que els únics condiment d'aquest últim sopar siguin suor, sang i saliva, i el líquid de mar que extreure de dins teu llepant cada centímetre de pell, cada ungla dit i peu, i el solc on amagues el nèctar salat que vull per a regar el teu cor honrrat quan encara sigui vivent.

Perquè tanta violència? Perquè em torno un sàdic que vol corre's notant-te la jugular desfer-se-li entre el queixals? Perquè la teva sang baixant càlidament la meva gola, la fina pell del teu ventre com a plat per a servir els llavis del teu cony, que hauré arrancats a mossegades després de deixar-te la boca batent amb el teu darrer orgasme, perquè perquè perquè em causa tal plaer, imaginar-los descentre'm la tràquea?

Ara t'ho dic, no pateixis. No escatimaré esforços, sil·logismes ni raons per fer-te entendre les meves passions i els motius que m'empenyen a una barbaritat com aquesta. No n'hi ha prou amb abraçar-nos. No n'hi ha prou.

Per molt que m'estrenyi contra tu, que furgui dins teu amb la meva polla empalmada, que sotragui i tracalegi i esbufegui sobre teu, per molt que m'acariciïs i em llepis, i encara que sense sentit em deixis, amb els ulls blancs i bocabadat, no n'hi ha prou amb abraçar-nos. No n'hi ha prou.

Encara que et noti per tot arreu, envoltant amb els teus líquids la meva verga, prement amb les teves entranyes l'ariet que et et llima, i encegada pel goig em diguis que sóc dins teu, no n'hi ha prou amb abraçar-nos, amb besar-nos, ni amb llepar-nos i estimar-nos i follar-te. No n'hi ha prou.

El meu amor és tan megalòman que és precís notar-te dins meu, que baixis gola avall i noti a l'estomac el furor d'una digestió pesada; la de tot el teu cos, tot de cop. O, si vols, menja'm tu estimada. Estic aquí: Nu i preparat perquè d'un cop sec i brusc, en el moment menys esperat me l'arrenquis de sobte. Només et prego que no t'aturis aquí, que segueixis el gust de la sang fins a la fi, fins a no deixar de mi més que ossos escurats sobre sobre vellut i seda.

Contempla'ls, mentre et llepes els dits ! Jo ho faré així, lentament però sense parar, primer el cony i després els pits, i després el nervis més secrets, els que duen el plaer al suplici. Contemplaré els teus ossos mentre em llepes la polla i somiaré en aquest malson que em devora. Perquè no vull fer-te mal però dins meu et vull tota. Oh, el més suculent dels plats que pugui imaginar un caníbal.